EL PRIMER TURISME: EL TURISME TERMAL, CALDES DE MALAVELLA

El termalisme és una teràpia molt antiga.  Els grecs, els romans i els àrabs ja la van utilitzar fa molts anys, i ens queden moltes restes arqueológiques que ho demostren.

Durant l'Edat Mitja es va perdre aquest bon constum, i no és fins a mitjans segle XIX que els balnearis tornen a estar de moda, dintre dels corrents higienistes i naturalistes que desenvoluparen la medicina i la cura del cos. En aquest moment, durant la segona meitat del segle XIX, es construeixen balnearis arreu de Catalunya emulant el que està passant a tota Europa.  A Caldes de Malavella en tenim dos, el més conegut és el Balneari Vichy Català, però també està el Balneari Prats

+

Fotos antigues del Baneari Vichy Català a Caldes de Malavella un dels més coneguts arreu

Balneari Vichy Català del 1898, edifici neomudejar de l'arquitecte  modenista Gaietà Buigas

 

Les estacions de tren eren molt a prop dels balnearis per que així els clients podien arribar amb facilitat, vista de l'estacio des de la façana principal del Balneari Vichy Català

Escultura de Josep Maria Subirachs als jardins del Balneari Vichy Català, encara estic al.lucianda amb aquest mig cos de dona a modus de columna jònica, un exemple perfecte de la cosificació de la dona

CARRER AMPLE

El Carrer Ample es el primer carrer a la dreta que trobem pujant per la Rambla des del monument de Colom, va ser una de les vies principals en la Barcelona antiga, famíles importants i elegants van tenir palaus en aquest carrer, fins i tot es van arribar a disputar curses de cavalls seguint el seu traçat. 

Aproximadament a la meitat del carrer trobem la Plaça de la Mercé amb la basílica barroca de la segona patrona de la ciutat.

Carrer Ample, el més ample de Ciutat Vella, per això el seu nom, gairebé 8 metres d'amplada

Carrer Carbassa, ens mostra el típic entramat urbanístic de la Barcelona medieval

Vistes dels ponts sobre el carrer Carbassa amb l'estatua de la Verge de la Mercé al fons, estatua que corona la cúpula de la basílica

ARQUITECTURA MEDIEVAL ALS PIRINEUS

A partir de l'any 1000 i desprès de la desintegració de l'imperi carolingi, a les nostres terres apareix un estil arquitectònic amb un estrat romà important, però amb influències llombardes, és conegut com romànic, tot i que és un estil que apareix a tota Europa, cada contrada té característiques propies.
Els edificis que conservem del nostre romàmic presenten murs sòlids i sense gaires finestres, volta de canó, decoracions geomètriques amb arqueries llombardes, les esglèsies catalanes tenen alts campanars amb finestres d'arcs molt característics.

Sant Climent de Taüll

 Santa Maria de Taüll

 Durro

 Interior de Sant Maria de Taull, naus 

Pintures a la capçalera de Santa Maria de Taüll

PESSEBRES A LA PLAÇA SANT JAUME

Durant el mes de Desembre (tots els dies d'11 a 20 h) podem gaudir de l'exposició Àngels, Pastors i Reis a la planta baixa de l'Ajuntament de Barcelona. A continuació fotos de les peces que més m'han agradat, totes són del Domènec Talarn i Ribot, i representen l'eclosió de l'orientalisme historiscita del segle XIX, molt en línea amb el pintor Fortuny.

 Angels adorant al nen Jesus

 Rei Mag a sobre del camell

 Pastors, pastoretes i musics

L'adoració dels Reis

En acabar la visita d'aquesta exposició us recomano que us apropeu al pessebre romànic al centre de la Plaça Sant Jaume, es una interpretació molt original inspirada per les pintures romàniques que tenim al MNAC i que formen part del inaginari colectiu català.

Pessebre romànic

LA VALL DE BOÍ

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya tenim la col.lecció més important de pintura romànica del món, la majoria d'aquestes obres provenen de les esglèsies de la Vall de Boí, al Pirineu lleidatà, declarades per l'Unesco patrimoni de l'humanitat, la visita d'aquestes esglèsies és una escapada meravellosa al nostre passat i a la nostra essència.

Vistes des del campanar de Sant Joan de Boí

Santa Maria de Taüll

Ermita de Sant Quirc de Durro

 

Eglèsia de la Nativitat de Durro

Davallament de la Creu de l'esglèsia de Santa Eulàlia d'Erill la Vall

EL RATPENAT SIMBOL DE BARCELONA

La llegenda diu que la intervenció d'un ratpenat va evitar una desfeta en la conquesta de València per part de la Corona d'Aragó, i per això el rei Jaume I va popularitzar aquest símbol.

Però sembla que l'explicació més real és que el rat penat sustitueix a la vibra, una mena de drac, que conronava l'escut de varies ciutats mediterràneas.

Fins a principis del segle XX i des de el segle XVII la Ratapinyada ha estat present a l'escut de Barcelona, no se sap per què va desaparèixer aquest element disitintiu i tradicional de l'heràldica de moltes de les ciutats de la mediterrànea .

Detall del Mercat de Sant Antoni amb l'escut de Barcelona popularitzat durant el segle XIX 

 Al Passeig de Gràcia a dalt dels fanals del Pere Falquès s'aprecia la ratapinyada

Llums de la Sala del Consell de Cent a l'ajuntament, la ratapinyada és un important element decoratiu i sombólic.

RECULL DE FOTOS DE LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

Fa un parell de dies vàrem recorrer els carrers de Gràcia, unes col.legues i jo, també guies oficials de Barcelona, aquestes són les fotos que més m'han agradat.

 Carrer guanyador Fraternitat amb el Peter Pan i la seva colla

 Piscodelia al mar

 Beatles: all you need is Love

 Festa alternativa a la Plaça del Raspall

 Bob Esponja i Patricio

Bandolers al carrer Verdi guanyadors de guarniments de balcons i portalades

Pollets al carrer Berga 

 Pirates i sirenes al carrer Providència

El Motzat al carrer Motzart

TEMPLE BUDISTA II: ESTUPA, AMPLIFICADOR DE DESIGS

Al temple Budista del Garraf trobem un element que personalment m'ha fascinat, si més no, penso que és molt curiós, l'Estupa, una aquitectura budista que contè relíquies. És un temple d'origen funerari amb molta simboligía i, segons la religió budista, actua com amplicador de pregàries i desigs.

Una estupa té cinc elements:

• Una base quadrada
• Una bóveda hemisfèrica
• Una punta cónica
• Una Lluna creixent
• Un disc circular, el Sol

Cada un dels components s'identifica amb un del cinc elements cósmics:

• Terra
• Aigua
• Foc
• Aire
• Eter (o espai).

Visió frontal de l'Estupa a la comunitat budista del Garraf

Contenidor de relíquies, pregàries i desigs

UN TEMPLE BUDISTE AL PARC NATURAL DEL GARRAF

El Palau Novella es troba al bell mig del Parc Natural del Garraf, va ser edificat a finals del segle XIX per un indià sitgetà, Pere Domènech i Grau, als terrenys de la antiga Masia Novella. El Pere Domènech volia dedicar-se a la producció agrícola, però l'arribada de la fil·loxera a la comarca, el 1893, va frustrar el projecte. Va ser propietat dels agustins durant els anys seixanta, els quals hi van promoure una urbanització.

Façana principal del Palau

 Capilla del Palau

El 1996 s'hi va instal·lar una comunitat budista Sahya Tashi Ling que ha restaurat l'edifici i l'utiliza com a temple.
La visita  de l'interior del Palau Novella fusiona  la tradició catalana amb la filosofía budista, personalment em fascina trobar representacions de budas rodejadas de tota mena de representacions artístiques modernistes.
La comunitat budista Sahya Tashi Ling gestionen l'acollida de tota mena de visitants a l'indret, hi ha botiga, restaurant i visites guiades del Palau (no molt ben resoltes) així com cursos i activitats relacionades amb pràctica del budisme.
Recomano la visita sense prejudicis i oberta de miras, ja que el que trobarem és molt més que un Palau per visitar, es la fusió entre orient i occident.



EL MOLINO

Fa més d'un any vaig escriure un post sobre el la futura revifada del Paral.lel , en el moment d'escriure aquesta entrada sóc molt feliç, els projectes d'aleshores ja són realitat.

 Façana principal de El Molino

Ahir vaig tenir l'oportunitat de disfrutar de l'espectacle "Made in Paral.lel" al nou El Molino. Artistes i números musicals de molta qualitat a l'escenari, l'orgull de més de 100 anys a dins de la vida dels barcelonins, música en viu, modernitat, bellesa, innovació, traidició, humor... tot això condensat en gaire bé dues hores de revista és "Made in Paral.lel"
La Terremoto de Alcorcón es la vedette d'aquesta nova etapa del Molino, és divertida, autèntica i, el més important, cabaretera. El números més tradicionals i les plomes es fusionen amb d'altres que renoven un gènere autènticament del Paral.lel, la revista. Com a novetat molt interessant per l'audiència femenina dir que hi ha uns fantàstics i guapíssims ballarins que donen el contrapunt perfecte a les Molino's Girls, el Molino Team. Destacar l'actuació del bailaor Amador Rojas que em va emocionar fins al punt de deixar-me sense paraules.
  

Les Molino's Girls  (sento no haver trobat la foto del nois)

L'oferta teatral del Paral.lel amb el Victoria, l'Artèria, l'Apolo, El Molino i la recent compra de l'Arnau per l'ajuntament sembla asegurada de moment.

L'ESCUT DEL BARÇA A SANTA MARIA

A un dels vitralls de Santa Maria del Mar, una mica camuflat, tenim l'escut del Barça, són uns vitralls que es van restaurar a principis dels 90, no sabem per qué el van posar allà, i de fet el club no va tenir res a veure amb aquesta restauració.

L'escut es troba abaix dels emplomats que es troben al centre de la finestra, aquest vitrall es correpon amb els que estan a la banda esquerra de l'abside quand t'apropes a l'altar major des de la porta pincipal

ELS BASTAIXOS A SANTA MARIA DEL MAR

Durant l'Edat Mitja els bastaixos eren els encarregats de "trajinar" les mercaderies a l'inexistent port de Barcelona, fins al segle XVII no es va construir un port,  el que hi havia fins aleshores era una platja amb molt de moviment de barcos i mercaderies davant de l'actual barri del Born .
Els bastaixos van tenir una paper important en la construcció de Santa Maria del Mar ja que van carregar i portar les pedres des de la Pedrera Reial de Montjuïc fins al lloc on es contruia l'esglèsia, i ho van fer sense cobrar, això sí,  a canvi van obtenir  privilegis socials importants. aquest es el motiu de que hi hagin moltes representacions d'aquest gremi a Santa Maria del Mar

Capitell amb representacions de bastaixos a la façana principal de Santa Maria del Mar

 Bastaixos a la porta principal

Dos relleus de bastaixos un carrega grà i les altres un barril, es troben als costats de l'altar major 

LA CANDELERA

El 2 de febrer ha estat el dia de la Verge de la Candelera, conmemora el moment de presentació del nen Jesus al temple i la purificació de la Verge després del part, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el 2 de febrer com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Rembrant,  la Presentació al Temple

Des del punt de vista pagà també és important aquesta celebració, és fa a 40 dies del solstici d'hivern, coincideix amb la segona lluna de l'any  i ens indica quand temps ens queda d'hivern:

"Si la Candelera plora l'hivern és fora,

si la Candelera riu l'hivern es viu"

Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l'entrada de branques florides o els balls i festes de l'Ós, l'animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Dintre d'aquesta tradicíó naturista tenim la Fira de Candelera de Molins de Rei, té origen a pagès tot i que s'ha convertit en l'esdeveniment més important de la vila, s'ha celebrat aquest cap de setmana  i ha reunit a més de 700 expositors.

Exposició de carbasses als carrers de Molins aquest matí

El Barri del Pi es forma cap al segle X, és una petita vil.la que s'ubica als voltants del camí que conduia des del castrum romà (Colònia Julia Augusta Faventia Barcino) fins a les montanyes de Collserola, de fet el carrer del Pí segueix exactament la carretera secundària que s'havia contruit en época romana. Actualment el Barri del Pi està dintre de Ciutat Vella, al costat dret de la muralla romana baixant des de Plaça Catalunya

Esglèsia de Santa Anna darrera de la Plaça Catalunya

Auques al carrer Petritxol

Verge dorment, imaginería a dintre de l'Esglèsia del Pí

Reb el nom de Barri del Pí per l'esglèsia gòtica Santa Maria del Pí situada a la Plaça just davant del Pí.

El Barri del Pí és actualment una zona comercial molt activa que té carrers peatonals amb molt  d'encant, com el carrer Petritxol on encara queden algunes granjes per menjar xocolata desfeta, o la Plaça del Pí on tenim un mercat de productes tradicionals.