Mostrando entradas con la etiqueta Eixample. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Eixample. Mostrar todas las entradas

sábado, 26 de febrero de 2011

LES VITRAUX À LA SAGRADA FAMILIA

La lumière naturelle est très importante dans le concept de la Sagrada Familia, l'oeuvre la plus importante de Gaudí, nous avons beaucoup de fenêtres dans les murs de l'église et toutes vont avoir des vitraux, Joan Vila-Grau est l'artiste qui est en train de les faire, il suit l'ancienne téchnique de plomber de petits morceaux de verre de couleur, les couleurs foncées dessous et les plus claires jusqu'au blanc plus haut, le dégradé symbolise la Résurrection  de Jésus.

 Les vitraux d'une des chapelle autour du maître-autel

L'illumination du maître-autel

Vue de la nef latérale

lunes, 31 de enero de 2011

MONTANE SIMO PUBLISH HOUSE, THE TÀPIES FONDATION

The Tàpies Fondation is a lovely museum dedicated to Antoni Tàpies, well-knonw Catalan contemporany painter, it is located in the urban expansion area of Barcelona, in Aragon street, next to Gracia Avenue, in the picture above we can see the building restored as museum, it is an ancient old publish house from our Modernism period

In the old picture above we can see the building when it was finished in 1885 by Lluis Domènech i Montané, very important modernism architet, it is also vey curious to see the balustrade of the railway opened in the Aragon street.

miércoles, 12 de mayo de 2010

The Museu del Modernisme Català

The MMCAT is a beautiful Museum inagurated two months ago in the heart of Barcelona, near to Gracia Avenue and Catalonia Square, in the middle of the "Eixample" (the extension of the city).
In this Museum we have the opportunity to see one of the most important private collection of works of Catalan Modernism.
This museum show us wood works by Joan Busquets, Gaspar Homar, Antoni Gaudí..., also has paintings and sculpture by Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Josep Llimona... 
In the first floor the furniture collection is a wonderful surprise, it is a meaningful look of what should be inside of the great modernist buildings of the "Eixample", like La PedreraBatlló House, Atmetller House, or Casa Calvet..., and it can complete perfectly the visit of the outside and the facade of the modernist buildings of the city. 

Coffer by Joan Busquets, it was a gift to Maria Cristina the Queen during the Universal Exhibition 1888 

In the basement of the building there is the second part of the exhibition, a nice collection of paintings, sculptures, and stained glass windows.

Stained glass window designed by Joaquim Mir

The first Holly Communion by Josep Llimona, a sample of simbolic art, we can see the young at right before the communion, the young girl at left after the communion, in peace.

The visit of the MMCAT is a good way to approach yourself to the Barcelona of 1900, it is also an opportunity of imaging how the life should be one hundred years ago, in a city in process of transformation.

viernes, 7 de mayo de 2010

EL POBLE ESPANYOL

Situat al costat nord de la Muntanya de Montjuïc, el Poble Espanyol és un desconegut per la majoria dels ciutadans de Barcelona, i penso que presenta molts atractius que el fan molt recomanable per a tota la família:

  • És un espai ple d'història.

  • Al seus carrers hi ha multitut de tallers artesans que treballen y comercialitzen el seu producte in situ.

  • Té una programació cultural variada i molt interessant amb museus, exposicions temporals, concerts, espectacle infantils.

  • Té una oferta de restaurants i locals d'oci molt complerta.
Taller de vidre bufat


Plaça de Catalana amb la Font de Prades

Fa un parell de dies vaig visitar la Fundació Fran Daurel, un dels espais del Poble Espanyol, disposa d'una col.lecció d'art contemporani molt  interessant, doncs a continuació de l'exposició, situada a una sala just a sota de l'espai expositiu, hi ha una mostra de titelles fantàstica, teniu oportunitat de visitar-la fins a finals de Maig.

Exposició de Titelles

Exposició de Titelles

sábado, 24 de abril de 2010

LA SAGRADA FAMÍLIA: EL SOMNI DE GAUDÍ ES FA REALITAT

També coneguda com Esglèsia dels Pobres, ja que nomès es pot construir amb donacions dels fidels, La Sagrada Família, ha tingut diferents ritmes de construcció, degut a que els diferents moments històrics del segle XX  van condicionar les donacions. També el canvi de projecte per part de Gaudí va incrementar moltíssim el presupost de la cosntruccio . 

Al 1882 els promotors del temple, "L'Associació de Devots de Sant Josep" encapçalats per Josep Maria Bocabella i Verdaguer, van contractar a l'arquitecte Francisco de Padua del Villar, el projecte que va dissenyar era de  dimensions menors que el de Gaudí. Al 1883 Antoni Gaudí i Cornet acepta la direcció del projecte i a finals del segle XIX , tras aconseguir una donació important, canvia el projecte, amb intenció de construir el Paradís a la terra per lloança de Dèu i de la Sagrada Família, i és així com la Sagrada Família passa a ser un temple grandiós tant des del punt de vista  formal com espiritual.
Escena de la Verónica a la façana de la Passió
 Detall de les obres de la nau central darrera de l'edifici de les escoles

En aquest moment dos fets marquen el dia a dia de la construcció de la Sagrada Família, un és la construcció del tunel de l'AVE a sota del carrer Mallorca davant de la façana de la Glòria, l'altra és la visita del Papa el 7 de novembre del 2010 que beneirà la nau central que estarà conclosa aleshores.
Sembla un metàfora sobre l'esperança i l'amenaça, ja que en el mateix periode de temps en que s'acaba una part molt important del temple, cosa que a Gaudí el complauria moltísism, a escasos centímetreses es fa un tunel inmès per la circulació de trens d'alta velocitat., cosa que a Gaudí l'esgarrifaría.



lunes, 29 de marzo de 2010

DE COMO LAS ORDENANZAS CAMBIARON EL PLAN CERDÀ

El Ensanche de Barcelona se configura gracias al Plan Cerdà que idea Idefonso Cerdà, un ingeniero de puentes i caminos catalán. Si bien la trama reticular de las calles ha sido respetada hasta nuestros días, no ha pasado lo mismo con el diseño de las manazanas ni el de las casas. En un recorrido que no llega a los 200 metros observamos varios casos en los que los edificios tienen "sombreros" o más bien "pegotes".


Estas fotos han sido tomadas en Rambla de Cataluña entre las calles Aragón y Valencia, podemos observar como se añaden pisos a edificios ya construidos

El Plan Cerdà diseña manzanas construidas únicamente en dos de sus lados, con edificios de una altura máxima de 16 metros,  pero ya a fines del siglo XIX las ordenanzas permiten construir en los cuatro lados de la manzana, y finalmente también se ocupan los interiores de manzana.
Después de la Guerra Civil se permiten 5 pisos y ático. A partir de la segunda mitad del siglo XX aparece la figura de Josep Maria Porcioles, que ocupa la alcaldía desde 1957 hasta 1973. Su mandato es el más largo durante el franquismo y tiene nombre propio, el porciolismo.  En ese periodo se pretende dinamizar económicamente la ciudad de Barcelona por medio de la especulación inmobiliaria y se facilita la tericarización del centro del Ensanche de Barcelona, que era una zona muy bien comunicada.  Así se permite que los edificios llegen a los 7 pisos, más ático y sobreático.
Posteriormente y tras la llegada de la democracia se reivindica la figura de Ildefonso Cerdà y de su Plan,  se pretende recuperar la esencia de nuestro Ensanche, de hecho el ayuntamiento de Barcelona tiene en proyecto la recuperación de algunos interiores de manzana.
En el 2010 se conmemora el Any Cerdà, ya que hace 150 años de la aprobación del Plan de Reformas y  Ensanche de Barcelona, el 7 de Junio de 1859. 


sábado, 6 de marzo de 2010

Antoni Tàpies Foundation


Antoni Tàpies is a very important abstract expressionism painter from Barcelona, and his foundation has been closed for two years in order to refurbish the building. The Antoni Tàpies Foundation has been opened two days ago, and it is a very interesting place to visit for many reasons, let me tell you some of them:

1.The building is beautiful, white, clean and peaceful. The Tàpies Foundation is situated in the Modernista (Art Nouveau) building of a publishing house, Editorial Montaner i Simon, designed by Lluis Domenech i Montaner, the architect of El Palau de la Música Catalana, L'Hospital de Sant Pau, La Casa Fuster...,and restored by the firm of architects Ábalos + Sentkiewicz

2. The collection is great, even if you do not like contemporary art, because they have exposed not only Tàpies paintings. They have organized the collections in a very clever way in order to bring closer to the visitors the works by Tàpies. They have spread the collection  in two sections:

  • In the first place: situated at the basement of the foundation, where you have the opportunity of seeing diferents objects owned and loved by Tàpies, objects  that have influeced the painter and his artistic development.

  • In the second place: a very good selection of Tàpies paintings, that show us the evolution of the artist for more than 60 years of career.
3. The sock, (el Mitjó) the controversial sculpture that was designed for the MNAC (National Museum of Catalan Art) in 1992, but finally refused due to political reasons, display in the the terrace of the Foundation, in the middle of the courtyard of the block of houses.

martes, 23 de febrero de 2010

ELS ENCANTS VELLS DE BARCELONA


Els Encants Vells de Barcelona, o Fira del Bellcaire, està situat a la Plaça de les Glòries Catalanes i pots trobar  tota mena d'articles curiosos, de segona mà, antiguitats, tecnologia... és un mercat brocanter i recorda a les Puces a Paris o el Rastro a Madrid. 
Disposa d'un espai de 15.000 metres quadrats  i cada setmana reb uns 100.000 consumidors. Obre les serves portes al public el dilluns, dimecres, divendres i dissabte, des de primera hora de matí fins ben entrat el vespre. Hi ha subhasta pública de mercaderies cada dilluns , dimecres i divendres de 7 a 9 del matí.  

És un lloc ideal per passejar i copçar l'ambient més popular i cosmopòlita de Barcelona, podem trobar tota mena d'articles a molt bon preu: joguines antigues, roba, llibres... una botiga dedicada a les pedres i fòssils, una altra dedicada a la confecció tradicional de puntes, tecnologia actual i antiga... també hi ha bars i restaurants típics on recuperar forces per continuar buscant. 

Tenim dades de que la Fira de Bellcaire va ser fundada al 1375. Van ser traslladats al 1929 de la Creu Coverta fins a la Plaça de les Glòries degut a la cel.lebració de l'Exposició Universal.
Actualment està pendent de definir la seva próxima ubicació, de fet es parla de la Monumental, ja que el projecte 22@ té prevista la renovació per tal de dinamitzar la Plaça de les Glòries.

 Vista de la Torre Agbar des dels Encants

sábado, 23 de enero de 2010

La Pedrera


En el corazón del Ensanche barcelonés se encuentra la Casa Milà, residencia proyectada en 1906 por Antonio Gaudí para el matrimonio Pere Milà y Roser Segimon, fue denominada por los barceloneses despectivamente Pedrera (cantera en catalán) ya que su estética organicista no fue comprendida por sus contemporáneos ni por los promotores, que una vez finalizada su construcción, en 1910, se negaron a pagar a Gaudí sus honorarios, finalmente y tras un juicio Gaudí pudo cobrar y dedicó el dinero a la construccion de la Sagrada Familia. Este edificio, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, es sorprendente en muchos de sus aspectos, el principal, la fachada ondulada actua como cierre escutórico del espacio, ya que no sostiene nada, el peso se sostiene por medio de pilares que están alrededor de dos patios que estructuran toda la construcción.


Actualmente es propiedad de la Caixa de Catalunya, dispone de una sala de exposiciones temporales. En la buhardilla hay un museo muy didáctico e interesante dedicado a la figura y la obra del genial Gaudí. También está abierto al público el tejado, donde se puede contemplar las maravillosas chimeneas y los badalots que Gaudí diseñó. Por último se puede visitar uno de los apartamentos de la Pedrera en donde se recrea la forma de vida de una familia burguesa de la época, con reproducciones de muebles modernistas y todo tipo de objetos de principios de siglo XX.